Vayreda, Marià
Novel·la de tesi patrioticoreligiosa, propera al catalanisme conservador. Biografia Nascut al sí d´una família de la noblesa rural catalana, es va educar en un ambient ideològicament conservador. Des de ben jove es va identificar amb la causa carlina. Va participar a la tercera guerra carlina, com a ajudant del general Rafael Tristany, dins l´estat major del general Savalls. Després de la derrotà, s´exilià a França el 1875 i s´instal·là a Seta, al departament d´Erau. Els seus interessos artístics el van empènyer, en principi, envers la pintura. El 1876 viatja a París per estudiar amb Jean-Léon Gérôme i l´any següent, ja retornat a Catalunya, ingressa a l´Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1878 torna a Olot, on treballarà amb son germà Joaquim al seu taller d´imatgeria religiosa "El Arte Cristiano". Joaquim hi havia fundat també, ja el 1869, el Centre Artístic, que aplegava els olotins amb inquietuds artístiques i intel·lectuals i al voltant del qual sorgiria l´anomenada Escola d´Olot de pintura. El 1883 es casa amb Pilar Aulet i fa el viatge de noces a Itàlia. És en aquesta època que, decebut pel seu escàs èxit com a pintor, comença a interessar-se més per la literatura. Amb alguns amics fundà la revista El Olotense que, a partir de 1890, passarà a dir-se L´Olotí. A partir del seu carlisme inicial, Vayreda evolucionà cap a un catalanisme conservador, en la línia del de Torras i Bages.